Barcelona....una de les ciutats més boniques del món!! N'hi ha de grans i petites, fredes i caluroses, amb mar o sense mar... però el que realment importa d'un ciutat és que t'hi sentis com a casa. I a mi m'encanta passejar per Passeig de Gràcia amb el sol del migdia,anar a fer una xocolata al carrer Petrixol o anar cap a la Catedral un diumenge a dos quarts de deu del matí pel Portal de l'Àngel desert...
Avui en Joan Garcia( si aneu més avall el veureu babejant per unes braves ) m'ha enviat unes fotografies de la Barcelona antiga, i en penjo un parell!
Això és la Plaça de la Catedral! Segur que més bonica que ara sense els andamis ( patrocinats per telefonica ). La meva feina dels diumenges,i tambéuna manera d'aprofitar els diumenges al matí per fer un tapeo amb la penya del cor!
Via Laietana.El que donaríem els ciclistes per tenir-la ara així eh???Si podríem anar-hi fent esses!
Quan tenia sis anys vaig descobrir la meva gran passió, la música. M'ha fet viatjar, descobrir coses insospitades, conèixer gent i sentir, sobretot sentir. Em podria imaginar la meva vida sense moltes coses, però mai sense la música.
Està clar que en el fons els del barri marítim de Sabadell són de poble per molt centralistes que siguin. Només cal veure aquestes fotografies! hehehehe
Per cert Eulàlia, encara estic pensant com tornar-te lo de les braves... la venjança és un plat que es serveix fred! hehehehe
Au, ens la veiem!
Oh, ho sento, ho sento... No he consultat missatges del meu bloc fins avui, 7 de febrer... El treball a l'escola cada vegada és més absorbent, quants més anys passen, més exigències personals n'hi ha, ja ho saps... I així he llegit avui el que em deies del teu concert al carrer Entença a finals de Gener... I'm sorry, I beg your pardon, please!... M'ha encantat el que dius de Barcelona, que és més que la meva ciutat, és de fet la meva Pàtria, sentiment que comparteixo amb el de pertenença a la Humanitat, lliure de fronteres i prejudicis, i sé el que significa dir això. I les Rambles eren el meu lloc de passeig cada dia de les vacances durant tants anys... I la Granja Pallaresa, del carrer Petritxol, on ja anava de petit amb mami i papi, (qepd els dos), a berenar o esmorzar els seus cruasans i els seus suïssos... I les Galeries Malda, i l'església del Pi, i la zona de la Catedral, amb el Call... I a l'escola de Can Solei... Avui hem fet les acusacions a en Carnestoltes i ha estat condemnat a... fer durant 1 any d'espantall al nou hort de l'escola... Les tradicions canvien, ja veus, i el vell costum d'acabar executant al Carnestoltes per cremació, com es va fer tota la vida, ja no és correcte ni educatiu... No estic essent ironic, és que als meus anys tinc un gran sentiment de tendresa envers els girs del mon... Espero poder anar aviat a un concert teu, estic molt content de poder llegir el teu bloc i veure les fotos. Endavant les atxes! (Vell crit d'acció dels almogàvers) Fins aviat!