A veure: Vaig acabar el curs, la feina, em van donar la beca Victòria dels Àngels ( bien!!! ) i vam trobar pis ( bien, bien!!!!!! ). Resumint això ha estat tot.

No m'embolicaré massa perquè la tecla de l'accent obert va molt dura i com que no soporto fer faltes prefreixo no escriure. ( no m'estic escaquejant Albert...que quedi clar )

Us penjo algunes fotos del mini viatget a Amitges ( Pirineu ), on, en principi, hi anavem a fer el gos, en principi....Però la muntanya uneix....

El llac de Sant Maurici. A mig camí del refugi...un passeig tranquil...

Recompensa d'arribada!!!

Segon dia: Fer una mica la cabra....

Spiderpatiño

Neu!!!!!

A 2800 metres...

Sempre fotent pressa....aix!!!!!!!!!!!!!

No estavem cansats....

Fa com mil anys que jo i en Joan ens vem conèixer, aleshores ell trombó tenor i jo pianista, avui, mil anys després, he tingut el plaer i l'emoció de poder cantar en el seu projecte de fi de carrera com a trombó baix. Ara que ho començo a veure desde una llunyania instantànea, tinc la sensació que ha sigut molt més emocionant del que em pensava. M'hagués agradat fer-ho en una època més tranquila i on hagués pogut disfrutar més de tot el que això suposava, però les experiències venen quan venen i segur que venen quan toquen.

Hem fet música contemporània pura i dura. I ho posarem al sac de les experiències viscudes, que ja en són un bon munt i de tots els colors! M'ha encantat, i tot i que en algún moment ( o potser uns quants ) m'he cagat en la tria de les obres, n'estic segura que ha valgut la pena, per riure, per passar estones junts i per valorar la música tonal!!

Vem començar sent uns marrecs que no sabíem llegir quatre notes seguides i ara ja n'hi ha un de llicenciat, i que ha passat a ser un " músic professional", nen, que això ja és serio eh??????

Ho ha fet de conya, ha demostrat ser un músic de dalt a baix però dins en Joan de sempre. I res, que m'ha fet molta il.lusió, i cada moment que passa me'n fa més. I a mi que en moments em costa ser càlida, o exterioritzar sentiments, m'ha vingut de gust esciure aquestes quatre línies, perquè crec que tot plegat s'ho mereix.

I després d'un dia tan dur com aquest, disfrutant les sobres de la xocolata desfeta de diumenge, que freda de la nevera és boníssima, us desitjo una bona nit!

La flor del concert! ( del Ventura, com no podia ser de cap altre lloc )

I fa fred.... I com que estic a casa calenteta i he promès a l'Albert que actualitzaria el blog abans que acabés el dissabte aquí estic...

Comencem pel viatge a Madrid. Feiem un concert amb Madrigal ( viatge relàmpago ) però l'endemà vem aprofitar unes horetes per fer turisme.

L'ave!! Espectacular! Còmode, ràpid i silenciós... tot i que després de tota la cua que ha portat era el mínim.

Nens, quina naturalitat....guapos!

Sopant

I anem passant coses, i viatges, i que duri!

Després d'una hora i quart d'espera.... I si voleu que us digui la veritat, tampoc n'hi havia per tant!

Plaza Real i un baríton

La Cibeles. Tota empentenegada per la celebració d'un equip el qual no anomenaré per evitar-me futurs problemes...

El parc del Retiru, la mar de macu

Si, si..... és un arbre!

Atocha. M'encanten les tortugues!

El Fede em va deixar el passi del seu germà. Jo no hi he entenc però desde on estavem es veia de puta mare, potser no teniem nevera com en Josep Ramon a la seva llotja però...( jeje )

Total, que jugaven contra l'Espanyol, i no van marcar cap gol, cap dels dos equips!!!! Però tot i això va ser una experiència realment nova, interessant i divertida.

I perquè en quedi constància:

La companyia de catering Abarza & Fantova van intentar preparar un soparet en condicions, em sembla que ens en vem ensortir!

Vosaltres la feu, doncs jo la penjo!

Parelleta, no sabeu la il.lusió que em va fer que vinguessiu, i no sabeu la il.lusió que em fa que encara quedin Belgues! És que en els barris alts teniu unes coses....

Ben bé sembleu de la mateixa quinta...

Quin bon rotllo que m'inspiri aquesta foto!

Irresistibles....

Una conversa interessant, segur!

I una altra.....

Fa goig eh??? Belgues de (Sabadell) d'en Joan, Tiramisú de l'Esther i Pastís de xocolata d'en Josep Ramon!

Portes la samarreta del revés....era per això que feies morros??

Això em va arribar al cor...aiiiiiiiiiiii

Operació "quinze días Special K a la merda"

A part de fotogènics, anaveu a conjunt entre vosaltres i amb el sofà!! Com es pot ser tan perfecte??

Duuu-aaaaaaaaaa!

La foto perfectament simètrica que segons el fotògraf és per això que hi sortim guapos... I L'aigua de València que ja comença a ser tot un clàssic!

Tants anys educant perquè després... Marrano!

Quant amor....

Ai Patiño, cada dia company de més coses: pis, festes, ampolles de vi, xerrades interessants ( o no ) i que duri!

Ohhhhhhhhh!

El xef, cocinando...

Boníssim!!!!!!

Eus aquí el nom del poble. És de l'any 1012!

Fent la cabra....

El Petit Princep!

Foto artística

Rosa d'Abril...

D'esquerra a dreta: Sandra, Raúl, Patxi, Jorge, Jo.

Ens ho vem passar de conya!! S'ha de repetir!!!

He anat a un vaixell a la Barceloneta a la presentació d'una nova xocolata del Sampaka: el Xoconusco. Un cacao realment boníssim, de gust intens però a la mateixa vegada lleuger... El vincle ha estat la Joana que hi cantava uns boleros per a l'ocasió. Hem estat prenent el sol ( feia un dia inmillorable! ) mentres menjavem xocolata, escoltavem boleros.... Ha estat realment fantàstic, moltes gràcies Joana!!!!

L'artista!!!!!

Un cel immirollable....

Aquelles coses que té la vida que resulta que el pianista de la Joana és l'antic company de pis d'en Raul, actualment el meu company de pis!

N'hi ha que bebien més xampany que xocolata menjaven.... No fos cas que la sensació de mareig fos provocada pel vaixell.... Però no em queixo que l'Albert m'ha cedit el seu lot!! Mmmmmmhhhhhhhhhh!!! Tan malament em veus??

Bona companyia, bona xocolata, bon clima....

Proveu-la!!!!!!! Té tantes virtuts.... segons l'expert que ens ha fet la xerrada, és saciant, antiestressant, antioxidant, plaent,, no engreixa... Ell menja un mínim de 50 grams de xocalata ( negra ) al dia, ja que argumenta que és molt bona dins de la dieta.

Més fotos!!!!

La realitat del que veiem tots....

Lo cualo???????

Aquesta és la primera de les tres fotos que formen la sèrie "Fent El Burro" protagonitzada per en Jordi, la Júlia i el Josep Ramon, i un espectador el qual va començar rient però que va anar perdent interès per l'escena a mida que avançava...

Reflexione-m'hi.....

Ja m'ho explicareu...

Fede macu....mira que quan vols tens un riure ben bonic eh??

Això pretenia ser una foto seria, ( ens hi vem haver d'esforçar molt ) i la mà del Fede ( et reconec per la pulsera!!!! ) fent el burro....si és que......

Ferdi.... Sembla que no hagis trencat mai un plat... A més a més, fent lectures a vista de puta mare clar.... Passaràs a la història!

Un contralt com deu mana! Amb el cigarro i la copa! Que t'ha tocat el salm avui????

Guapes!!!!!!!

Tothom mirant al mestre, com ha de ser...

Fede dixit: Doncs mira, muntar la llitera va ser molt fàcil, quatre fustes per aquí, quatre per allà i en l'espai just per no perdre's!

Que anaves a dir alguna cosa interessant potser?

Brutal.....

Encerrona.....

Ale, que guapes i rialleres!

És lo que tiene...

La Júlia amb escot, el Marc rient-li ( no sabem si la gràcia o l'escot ) i en Raul, que surt a totes les fotos!!!!!!!!!! Posando.......

Doble imatge, el Jordi amb la mirada perduda cap a l'infinit versus el Miki i el Raul fent....

Imatge de la nit!

I tot obrint correu al migdia, em vaig trobar amb un regal en forma de partitura del meu estimat Pedro. Encara no sé on li he de fer el monument, però si continua fent-les tant grosses, la plaça del Forum quedarà petita. M'ha escrit una cançó, per veu i piano, amb text del poeta Martí i Pol, i és senzillament, preciosa. Em moro de ganes de treballar-la amb ell!

Cartell de l'Eulàlia del 2006