Palacio's Project
Hi havia una vegada....
Fa com mil anys que jo i en Joan ens vem conèixer, aleshores ell trombó tenor i jo pianista, avui, mil anys després, he tingut el plaer i l'emoció de poder cantar en el seu projecte de fi de carrera com a trombó baix. Ara que ho començo a veure desde una llunyania instantànea, tinc la sensació que ha sigut molt més emocionant del que em pensava. M'hagués agradat fer-ho en una època més tranquila i on hagués pogut disfrutar més de tot el que això suposava, però les experiències venen quan venen i segur que venen quan toquen.
Hem fet música contemporània pura i dura. I ho posarem al sac de les experiències viscudes, que ja en són un bon munt i de tots els colors! M'ha encantat, i tot i que en algún moment ( o potser uns quants ) m'he cagat en la tria de les obres, n'estic segura que ha valgut la pena, per riure, per passar estones junts i per valorar la música tonal!!
Vem començar sent uns marrecs que no sabíem llegir quatre notes seguides i ara ja n'hi ha un de llicenciat, i que ha passat a ser un " músic professional", nen, que això ja és serio eh??????
Ho ha fet de conya, ha demostrat ser un músic de dalt a baix però dins en Joan de sempre. I res, que m'ha fet molta il.lusió, i cada moment que passa me'n fa més. I a mi que en moments em costa ser càlida, o exterioritzar sentiments, m'ha vingut de gust esciure aquestes quatre línies, perquè crec que tot plegat s'ho mereix.
I després d'un dia tan dur com aquest, disfrutant les sobres de la xocolata desfeta de diumenge, que freda de la nevera és boníssima, us desitjo una bona nit!
La flor del concert! ( del Ventura, com no podia ser de cap altre lloc )
Quan tenia sis anys vaig descobrir la meva gran passió, la música. M'ha fet viatjar, descobrir coses insospitades, conèixer gent i sentir, sobretot sentir. Em podria imaginar la meva vida sense moltes coses, però mai sense la música.
