08/02/2008

Divendres a la nit. A casa, amb el nas rajant, mal de cap, congestió i veu perfecte per cantar el Tuba Mirum. Això no havia de ser així.... He empalmat una faringitis amb un encostipat... I per si ja no fos prou demà...CONCERT! Avui Barcelona estava preciosa, i havia quedat amb el Flaquer per anar a fer una volta pel centre i a la nit treure el cap a algun concertet i gaudir de les "vacances", enlloc d'això he estat tot el sant dia sense fer res, canviant de canal sense parar i mocant-me,eh que és un bon plan???
Ara estic menjant madalenes amb xocolata sense parar, això si, les madalenes són integrals, no fos cas....mentre escolto a Javier Vaquero ( recomanació del Raul!!! ), la qual cosa reconec que m'està animant una mica.
En fi, aprofito l'avinentesa per qui encara estigui llegint, per explicar un conte que em van explicar fa molt poc per intentar plasmar-me el fet de que els músics, sortosament, mai serem màquines sinó persones amb el dret d'equivocar-se.Espero poder-lo narrar prou bé.
" Hi havia una vegada un aigüer que portava amb dos cantis, aigua d'un poble a l'altre. Un dels dos cantis, estava esquerdat i per tant, perdia la meitat de l'aigua durant el trajecte. L'altre en canvi, conservava fins la última gota d'aigua.
Al cap d'un any, el canti esquerdat, avergonyit,es va disculpar al seu amo per només poder fer la meitat de la feina. L'amo en canvi, li va dir que no s'havia de disculpar de res, que el que havia de fer era fixar-se bé durant el camí de tornada. El canti esquerdat va fer el que el seu amo li va demanar sense entendre gaire res.
Quan van arribar a casa, l'amo li va preguntar al canti esquerdat si havia notat quelcom durant el camí de tornada, però el canti esquerdat no havia vist pas res més que la seva tristesa per no poder fer la feina per la qual havia estat construït.
Aleshores va ser quan l'amo li va dir:
- No te'n adones que en el teu costat del camí durant el tranport de l'aigua hi ha un munt de flors i plantes precioses que ens alegren i ens fan més feliços? Totes aquestes flors i plantes, hi són gràcies a l'aigua que tu has anat deixant caure durant el viatge, sense ella, no en podríem gaudir!
Moralina: En el fons, tot som cantis esquerdats amb dret a errors, caigudes i badades que segur que fan que en algun lloc, hi creixi un gran jardí!"
Mil gràcies Elisabet Egea per aquest conte tan bonic en un moment de tanta necessitat!